Els formatges.

 

Formatge Comté.

Imatge creada per Gemini IA

En els documents de 1264, relatius a la història dels municipis de Devier i de Deservillers, es poden trobar rastres de la paraula «fruitière» (formatgeria) i el mode de funcionament d’aquesta societat cooperativa abans de la carta. En l’Edat mitjana, la fabricació dels formatges de gran format era l’única manera de fer rendible la llet d’una banda, i de constituir d’altra banda les reserves d’aliments en aquests llocs de clima tan dur. D’aquests descobriments va néixer el Gruyère de Comté, més comunament dit avui dia Comté. Etimologia: de «gruyers», funcionaris municipals responsables de la venda de fusta als formatgers (indispensable per a escalfar les cubes).
Aquest sistema de cooperatives de formatgeries (fruitières) ha afavorit un sentiment de solidaritat i orgull i han conservat les tradicions i les tècniques de producció a petita escala, garantia de la permanència del Comté com un dels formatges francesos més famosos.
Es necessiten uns 530 l. de llet per a preparar una sola roda de Comté de 35 kg, és a dir, la producció diària de 30 vaques. De mitjana, cada fruitière compta amb 19 lleteries locals que es troben en un radi d’uns 10 quilòmetres.
El mètode roman inalterat des de fa segles, i ara es defineix mitjançant les especificacions de la Denominació d’Origen Controlat. Es produeix en les abruptes muntanyes i els extensos altiplans del Massís de Jura, una regió que abasta el Jura, els Doubs (tots dos inclosos en Franc-Comtat) i el Ain (a la regió de Roine-Alps).
La riquesa i la diversitat de les pastures de la muntanya i la marcada diferència de les estacions aporten al Comté un sabor únic, a més de la llet de les dues úniques races natives de vaca que han d’utilitzar-se: la Montbéliarde, coneguda per la dolçor de la seva llet, constitueix aproximadament el 95% del bestiar, i la part restant la conformen les vaques Simmental franceses.
Cada fruitière, o formatgeria tradicional, posseeix el seu propi perfil, definit pel sòl, el clima i la flora on pasturen les vaques. Pot presentar sabors des de mantega fosa, batut de xocolata, avellanes i caramel o aromes a torrades, melmelada de prunes, cuir, pebre o xocolata negra. Unes altres recorden més a butterscotch i avellanes, fins i tot a taronges dolces.
El Comté es presenta com una roda imponent, amb una escorça amb aspecte de pedra de color beix que adquireix un major gruix i duresa amb la maduració. Al tall, la seva pasta és ferma, seca i lleugerament granulada, de color ivori, pot presentar alguns ulls aïllats de la grandària d’una cirera.
Una vegada conclòs el procés d’afinat que pot ser de 6 a 24 mesos, es qualifica cada lot de l’1 al 20, en funció del seu sabor, textura i aspecte. Els formatges amb una qualificació mínima de 15 reben l’etiqueta verda Comté Extra; els d’entre 12 i 14, obtenen li etiqueta marró de Comté: mentre que els formatges que reben una puntuació inferior a 12 no reuneixen els requisits per a exhibir l’etiqueta AOC Comté.
El seu cosí més pròxim és el Beaufort.
Els francesos prenen el Comté pràcticament a qualsevol hora del dia. Com es fundi bé, es pot trobar en nombrosos plats francesos, com els quiches, les sopes, els pastissos i els gratinats o fondues, salses i amanides. La seva textura cremosa i sabor afruitat combinen molt bé amb el peix i la carn blanca, així amb vins Jura de la regió, per exemple, Chardonnay, Chenin Blanc o Viognier.
El formatge es beneficia d’una AOC des de 1958, i D.O.P. a nivell europeu des del 21 de Juny del 1996.

Informació treta de: Mundoquesos.com

El maridatge entre el formatge Comté i el nostre vi Foranell Picapoll Blanc, és d’una combinació molt ben equilibrada. Tot i que el Comté és un formatge clàssic francès i la varietat de raïm Picapoll Blanc és catalana, comparteixen una elegància “terrosa” que els fa brillar junts.

El Foranell Picapoll Blanc, és un vi amb personalitat; acidesa refrescant ideal per tallar el greix del formatge. notes florals i herbàcies que recorden al fonoll i les herbes de marge, que connecten amb les pastures d’on prové la llet del Comté. El vi té un punt salí i mineral, típic de la proximitat del mar i el sauló que realça el gust de la llet.

El formatge dependrà molt del temps de maduració, però ab el Foranell Picapoll Blanc hi ha dos escenaris:

  • Comté Jove (8-12 mesos): Té notes de mantega i de fruita seca fresca. Aquí el vi actúa com un netejador del paladar, mantenint la frescor.
  • Comté Reserva (18- 36 mesos): Comencen a aparèixer els cristalls de tirosina i notes de torrats. Aquí la mineralitat del Picapoll Blanc aguanta el tipus davant la intensitat del formatge.

Perquè funciona aquest maridatge? L’èxit d’aquesta unió es basa en el contrast i la complementarietat:

  • L’acidesa vs. el greix: la untuositat del formatge es veu equilibrada per l’acidesa del Picapoll Blanc, evitant que el paladar quedi saturat.
  • Aromes de bosc: Les notes de fruits secs del Comté  (d’avellanes i nous) lliguen amb el fons amarg i elegant característic de la varietat Picapoll Blanc.
  • L’estructura: El Foranell Picapoll Blanc no és un vi blanc lleuger qualsevol; té prou cos i estructura per no desaparèixer davant d’un formatge de pasta cuita amb tanta personalitat.

Maridatge elaborat per en Joan Ayra (Sommelier)

Formatge Roquefort.

  1. Imatge creada per Gemini IA

Diuen que un pastor de Rouergue, que guardava les seves ovelles mentre esmorzava una llesca de pa i formatge fresc es va creuar amb una bella pagesa i es va acostar per a rondar-la al que aquesta va respondre gustosa. Per a aprofitar l’ocasió el pastor deixà el formatge i el pa que portava per a l’esmorzar en una de les coves i va marxar després de la mossa. Al seu retorn després de diversos dies va trobar que les molles de pa havien caigut sobre el formatge i s’estaven podrint formant taques de color blau però era tant la fam que portava endarrerit després dels esforços realitzats que no va poder resistir i li va clavar la dent al formatge que li va resultar d’un sabor deliciós. En aquest instant havia nascut el famós formatge Rocafort: En l’antiguitat, es trobava en els llocs de venda dels fòrums romans, però va ser al voltant de l’any mil que va aparèixer sota el nom de «Rocafort». Després va saber delectar els paladars de molts caps coronats, que van protegir la seva fabricació i les seves coves. En 1411, un fur real de Carles VI atorgava als habitants de Rocafort el monopoli de la maduració del formatge en les coves de Combalou. Aquest fur segueix en vigor. En el segle XX, la seva notorietat va traspassar les fronteres i el va convertir en un ambaixador del formatge francès.
Va ser el primer a beneficiar-se d’una denominació d’origen reconeguda en 1925. Avui dia, només les ovelles de raça Lacaune i les negres procedents de la mateixa raça poden ser criades per a la fabricació del Rocafort, que ha de ser madurat en les coves de Rocafort-sud-Soulzon. El Rocafort sempre es fa amb llet crua, es presenta en forma d’un cilindre de 2,5 a 3 kg, que ha de ser simplement humit. El Rocafort gairebé no posseeix escorça i es distribueix embolicat en alumini. La seva pasta és blanca o ivori, i el blau, que varia del gris al verd, ha d’estar ben repartit, a bastament, però sense excessos, des del cor fins a la vora. El sabor, d’un bon Rocafort no ha de ser ni massa salat, ni àcid o amarg. Sense agressivitat, el sabor en boca deixa una sensació franca i fresca. La intensitat es justifica per una longitud en boca, suavitzada per la seva textura fundent. La seva textura és ferma i llisa i pot untar-se amb una certa facilitat. La seva aroma és lletosa, a nous i passes. Els formatges per al mercat francès solen ser menys salats que els destinats a exportació. El seu cosí més pròxim és Bleu donis Causses, encara que aquest últim està fet amb llet pasteuritzada de vaca i no té la mateixa aparença. El formatge es beneficia a nivell estatal d’una AO (denominació d’origen) des de (1925). D’una AOC (denominació d’origen controlada) des de (1979) i, d’una AOP (denominació d’origen protegida) des de (1996). I de DOP a nivell europeu des del 25 de Setembre del 2008. El formatge es pot conservar de vuit a quinze dies en fred, ja que és un blau dels anomenats «forts». Treure-ho del frigorífic en l’últim moment; serà menys fort que si té lloc a temperatura ambient. Si sovint els formatges blaus s’aconsellen al final dels menjars, per les seves virtuts digestives, no hi ha cap hora per al Rocafort! Provi-ho sobre una llesca de pa i peres o amb panets integrals i créixens. El Rocafort és un formatge ideal per a incorporar-lo a qualsevol recepta a base de formatge blau. El seu delicat sabor no ofega el de la resta d’ingredients. És excel·lent en salses de formatge blau per a amanides, farciments per a cassoletes i canapès, salses per a carn, etc. En un menjar, confronti-ho amb un vi negre robust com el Châteauneuf-*du-Papi, el Madiran o Cahors. En l’aperitiu, prefereixi un acord més suau amb un vi blanc licorós com el Sauternes, el Monbazillac, el Jurançon semisec, el vi groc, un Gewürztraminer amb cos, un vell Banyuls i fins i tot un Porto blanc quan es degusta al final d’un menjar.

Informació treta de: Mundoquesos.com

El maridatge entre el formatge Roquefort i el vi Foranell Cupatge 2014, és una aposta arriscada però fascinant, que s’allunya dels maridatges clàssics amb vins dolços per buscar la complexitat de l’evolució.

El Fornanell Cupatge 2014 ja presenta una maduresa terciaria interessant; L’estructura del vi ( 50% Garnatxa Blanca, 45% Pansa Blanca i un 5% Picapoll Blanca ) ha guanyat cos i una textura oliosa amb el temps. Ja no dominen les aromes de fruita seca, sinó de fruita madura blanca, fruits secs torrats, mel i un rerefons mineral i salí molt marcat. Tot i l’edat del vi manté l’acidesa que sosté el conjunt.

El Formatge Roquefort; L’anomenat “Rei dels formatges blaus” és intens, salí, picant i molt gras. la seva potència pot aniquilar vins blancs joves, però un vi amb 12 anys  de vida com el Foranell Cupatge 2014, la cosa canvia.

El maridatge es especial per l’equilibri de la  salinitat; Tant el roquefort com el Foranell cupatge 2014 tenen un component salí. En lloc de xocar, es potencien mútuament, creant na sensació d’umami molt intensa. El pas del temps en el vi ha generat aromes de nous i avellanes que lliguen a la perfecció amb els fongs (Penicillium Roquefort) del formatge. La cremositat extrema del Roquefort necessita un vi amb volum i el Cupatge 2014 té aquesta voluntat de no desaparèixer sota el formatge. Les notes lleugerament oxidatives d’aquest vi blanc vell recorden, els vins generosos; com els vins de Xerès, que són els millors amics dels formatges blaus

Maridatge elaborat per en Joan Ayra (Sommelier)

El Sauló

Li donem el nomde de Sauló al nostre sòl, un material sorrenc que prové de la descomposició del granit. El granit que està format principalment per quarç, feldespat i mica s’altera amb el temps per efecte de l’agua, canvis de temperatura i agents químics, es va drenant. El resultat és un terreny solt, de textura sorrenca, de color groc o beige clar, molt característic en zones granítiques de la Serralada Litoral.

El sauló és pobre en nutrients i en matèria orgànica, la qual cosa redueix el vigor de la planta. Això obliga la vinya a aprofundir arrels a la recerca d’aigua i minerals, afavorint un millor equilibri vegetatiu. La poca fertilitat i l’escassa retenció d’aigua limiten la producció. Menys quantitat de raïm, però més concentració de compostos fenòlics i aromàtics.

El sauló s’escalfa ràpid a la primavera, avançant el cicle vegetatiu. Els raïms maduren abans que en sòls més freds o pesats. En drenar molt bé, evita les embassades i la humitat excessiva, això redueix el risc de malalties fúngiques com el míldiu o la botritis.

Els vins de sòls granítics com el sauló solen ser més frescos, lleugers, minerals i aromàtics . En els vins blancs com La Picapoll blanca, la Pansa Blanca i la Garnatxa blanca, solen aparèixer notes cítriques, florals i de pedra humida. Mentre que en els vins negres com el Syrah o la Garnatxa negra, solen donar vins fins, de tanins polits, no gaire corpulents.

En avançar la maduració, els vins poden tenir un grau alcohòlic moderat-alt, però solen conservar bona acidesa gràcies al pH sota del sòl.

El sauló transmet una sensació de mineralitat de notes salines o pedregoses. Dona vins amb una identitat molt marcada.

En el nostre vi Foranell Pansa Blanca; el sauló donará un vi fresc, elegant i longeu, amb mineralitat i un bon equilibri entre alcohol i acidesa mentre que en el Foranell Escumós de Picapoll 2018 ens donará tensió i frescor.

Mos de formatge blau amb xocolata blanca & Foranell Cupatge 2014.

Com ja deveu saber el Cupatge 2014 sol ser de les varietats de raïm blanques del nostre celler ( Pansa Blanca, Garnatxa Blanca i Picapoll Blanc).

Té una estructura mitjana-alta, acidesa viva típica de la zona, notes salines i minerals. El vi haurà evolucionat cap a tonalitats més madures; fruits secs, mel , flors seques i potser un toc d’hidrocarburs en tenir criança amb mares. La sensació és d’un vi blanc amb volum i frescor, més complex que un vi jove.

La trufa ha de tenir una textura cremosa i persistent, mentre que el formatge blau donarà unes notes salades, picants i d’umami i la xocolata blanca greix i dolçor. El mos és potent, amb un alt contrast de dolç i salat i molta untuositat.

i com interactuen?

L’acidesa del nostre vi Foranell Cupatge 2014 neteja el greix de la xocolata blanca i del formatge blau, les seves notes salines i minerals s’integren amb la part salada del formatge blau. L’evolució del vi harmonitza  amb la dolçor de la xocolata blanca, generant un pont aromàtic.

La temperatura de servei  del vi, és la clau: s’ha de servir entre 10 i 12º C perquè la frescor contrasti el greix i perquè el vi no se senti pla.

Una suggerència…!
  • Servir la trufa a temperatura lleugerament fresca ( 12-14ºC).
  • Servir amb una cullereta  de degustació; polvoritzar amb nou moscada o ratlladura de cítrics per accentuar el punt aromàtic del vi.
  • Servir el vi en una copa tipus borgonya per oxigenar.
Un maridatge de contrast i afinitat.

Contrast per l’acidesa , netejant i refrescant la boca després del mos cremós.

Afinitat per la mineralitat i les notes d’evolució del vi que es fonen amb els sabors intensos del formatge blau i de la xocolata blanca amb un final persistent i equilibrat.

 

 

Cap i pota & Foranell Garnatxa Blanca

 

El cap i pota és un dels plats tradicionals de la cuina catalana de menuts de vedella. El seu nom ve donat de les parts utilitzades: Cap ( morro, galtes, llengüa…) i la pota (peus de la vedella). ës un guisat dens i molt saborós, típics dels menús de fonda i de les celebracions populars.

Característiquues d’aquest plat:

  • La base; ha de ser de arn de vedella ( cap i pota) tallada a trossos i bullida préviament per estovar-la.
  • Un sofregit; de ceba, tomàquet, all, pebre vermell dolç o picant, llorer i vi ranci.
  • La picada; d’ametlles o avellanes torrades, pa fregit, all i juliverts, per lligar la salsa.
  • La cocció ; ha de ser lenta, fins que la geltina dels peus dóna una textura espessa al guisat.
  • El resusltat; un plat de cullera, melós i molt gustós, sovint servit amb pa o amb patates.
el plat.

El primer que hem de fer és bullir el cap i les potes de la vedella fins que quedin ben tendres. Retirar i tallar a trossos. Fer un sofregi amb ceba, alls i tomàquet, i afegir vi ranci o comyac. Incorporar la carn i cobrir amb el brou de la cocció. Afegir la picada i deixar que es cogui lentament perquè la salsa espesseixi. Rectificar de sal i de pebre abans de servir.

El maridatge del plat cap i pota amb el nostre Foranell Garnatxa Blanca s’ ha de verure com un maridatge clàssic català.

El nostre vi ( Foranell Garnatxa Blanca), acostuma a ser un vi blanc sec, de cos mitja-alt, untuós, amb un bona acidesa i notes de fruita blanca madura, herbes mediterrànies i un toc salí propi del terrer granític del sauló. Fermentat amb criança sobre mares que li donarà volum.

El plat, (cap i pota), és un guisat melós, amb textura gelatinosa i de sabor intens gràcies al sofregit i al vi ranci. Té punts dolços ( del tomàquet i la ceba) i una certa greixositat (per la gelatina i el col.lagen dels peus).

el maridatge.

Acidesa fresca del vi per tallar la sensació greixosa i la gelatina del cap i pota, volum i textura que acompassen la densitat del guisat ( no es queda curt com altres blancs més lleugers). Aromes mediterrais ( fonoll, herbes) que dialoguen amb el sofregit i la picada i un toc salí i mineral que dóna un punt de contrast al plat.

Torrada de Santa Teresa amb pulled pork (porc esmicolat) & Foranell Garnatxa Blanca

Un maridatge de torrada de Santa Teresa amb porc esmicolat pot funcionar molt bé amb un Foranell Garnatxa Blanca, ja que aquest vi blanc acostuma a tenir una bona acidesa, notes florals i un toc de fruita blanca madura que pot equilibrar la riquesa i la textura untuosa del plat.

Perquè funcioni el maridatge la dolçor de la torrada de Santa Teresa (que recorda la textura i gust d’una crema de llet fregida) ha de contrastar amb el punt salat i carnós del porc esmicolat. L’acidesa i la frescor del Foranell Garnatxa Blanca neteja el paladar, equilibrant el greix del porc i la untuositat de la torrada. Les notes herbàcies i florals subtils del vi poden connectar amb qualsevol condiment o espècie suau que acompanyi el porc (com romaní, farigola o pebre blanc). Hem de servir la torrada tèbia, amb el porc esmicolat calent al damunt, potser amb una reducció lleugera del mateix vi per donar coherència al maridatge. El Foranell Garnatxa Blanca ha d’estar idealment fresc (8–10 °C), per mantenir la vivacitat i contrarestar la dolçor i greix.

 

La torrada de Santa Teresa és una recepta tradicional senzilla i molt bona, semblant a les torrades de pa de llet fregides amb llet infusionada i arrebossades amb sucre i canyella.

Ingredients (per a 4 persones).

  • 8 llesques de pa del dia anterior (preferiblement pa de motlle gruixut o pa de brioix)
  • 500 ml de llet
  • 100 g de sucre (més una mica per arrebossar)
  • 1 pela de llimona (sense part blanca)
  • 1 branca de canyella
  • 2 ous
  • Oli suau per fregir (gira-sol o d’oliva suau)
  • Canyella en pols

 

Elaboració. Infusiona la llet en un cassó, escalfa la llet amb el sucre, la pela de llimona i la branca de canyella. Quan arrenqui el bull, apaga el foc i deixa infusionar uns 10 minuts. Retira la pela i la canyella. Mulla el pa i col·loca les llesques de pa en una safata i mulla-les amb la llet infusionada, deixant-les uns segons per banda fins que quedin ben amarades però sense desfer-se. Arrebossa i fregeix. Bat els ous en un plat i passa cada llesca de pa per l’ou batut i fregue-les en oli calent (170 °C) fins que quedin daurades per cada costat. Escorre-les sobre paper de cuina i, encara tèbies, arrebossa-les amb una barreja de sucre i canyella en pols. .Es poden servir tèbies o fredes, soles o acompanyades d’una mica de mel, crema anglesa o fruita fresca.

 

Recepta pulled pork.

Ingredients (per a 6-8 persones):

  • 1,5–2 kg d’espatlla de porc (sense os i amb una mica de greix)
  • 2 cullerades de sal
  • 1 cullerada de pebre negre
  • 2 cullerades de sucre morè
  • 2 cullerades de pebre vermell dolç (o fumat, segons gust)
  • 1 cullerada d’all en pols
  • 1 cullerada de ceba en pols
  • 1 culleradeta de caiena (opcional, per donar un punt picant)
  • 200 ml de brou de carn o aigua
  • 150 ml de salsa barbacoa (opcional per a un estil americà)

 

Elaboració. Barreja totes les espècies (sal, pebre, sucre, pebre vermell, all i ceba en pols) en un bol. Unta bé tota la peça de porc amb aquesta barreja d’espècies, cobrint-la uniformement.

Hi ha diverses opcionspe fer una cocció lenta:

Ho pots fer al forn (mètode tradicional).  Preescalfa el forn a 140 °C. i posa el porc en una safata fonda amb el brou. Cobreix amb paper d’alumini i enforna 5–6 hores, girant-lo a mitja cocció, fins que la carn sigui molt tendra i es desfaci fàcilment amb una forquilla.

A l’olla de cocció lenta (slow cooker). Cuina el porc amb el brou a LOW (baixa temperatura) durant 8 hores o a HIGH durant 4–5 hores.

A l’olla exprés o instant pot (ràpid). Segella la carn per tots costats amb una mica d’oli i afegeix el brou, tapa i cuina a pressió 1 h 15 min.

Esmicolar i amanir. Un cop cuit, deixa reposar uns minuts i esmicola la carn amb dues forquilles.. Opcionalment, barreja amb salsa barbacoa o bé amb el seu propi suc reduït.

 

Suggeriment per maridar amb la torrada de Santa Teresa i el vi Foranell Garnatxa Blanca: Evita excés de salsa barbacoa fumada si vols que el vi blanc predomini. Pots afegir herbes mediterrànies (romaní, farigola) i un raig de vi blanc durant la cocció per harmonitzar amb la Garnatxa Blanca.

 

Tartar de sardines en llauna amb maduixes del Maresme & Foranell Coriolis 2019

El maridatge que proposes és molt interessant i trenca amb esquemes tradicionals, combinant tartar de sardines en llauna amb maduixes del Maresme i el nostre vi blanc Foranell Coriolis 2019 amb un cupatge del 50% Pansa Blanca (Xarel·lo), 45% Garnatxa Blanca i  el 5% Picapoll Blanc.

El Tartar de sardines en llauna Té una untuositat notable, salinitat marcada i certa potència marina. L’aspecte oliós de la sardina demana vins amb bona frescor i acidesa per netejar el paladar.

Les Maduixes del Maresme Aporten un punt dolç i àcid que genera contrast amb la salinitat de la sardina. També introdueixen una nota de fruita fresca i perfumada que equilibra el greix.

Pel que fa al nostre vi Vi  Foranell Coriolis: La Pansa Blanca: té estructura, volum i una acidesa moderada mentre que la Garnatxa Blanca, aporta amplitud, textura sedosa i notes florals i el Picapoll Blanc destaca per la seva acidesa viva i frescor cítrica.

 

“El resultat és un maridatge fresc, equilibrat i amb contrastos elegants”

L’acidesa i frescor del vi netegen el greix de la sardina. Les notes cítriques i florals connecten amb la dolçor subtil de les maduixes. El volum i la textura del vi harmonitzen amb la untuositat del peix.

“Aquest és un maridatge d’afinitat i contrast alhora”

Afinitat salinitat marina i frescor del vi   Contrast del greix de la sardina vs. acidesa i dolçor afruitada de les maduixes.

 

Servir el vi ben fresc (8-10 °C) i presentar el tartar amb maduixes en talls fins per integrar aromes sense dominar el conjunt.

 

TARTAR DE SARDINES AMB MADUIXES DEL MARESME

Ingredients (4 persones):

  • 8 sardines en llauna de bona qualitat (en oli d’oliva verge extra)
  • 8-10 maduixes del Maresme madures però fermes
  • ½ ceba tendra petita o 2 cebes de Figueres petites (opcional, suau)
  • 1 culleradeta de mostassa antiga
  • 1 cullerada de suc de llimona (o yuzu si vols un toc més cítric)
  • 2 cullerades d’oli d’oliva verge extra
  • Pebre negre recent mòlt
  • Flor de sal (si cal)
  • Microherbes (pèsol, shiso verd o rúcula baby) per decorar
  • Pell de llimona ratllada molt fina (opcional)

Elaboració:

  • Preparar les sardines Escorre l’oli de les sardines i retira amb cura les espines centrals i pica-les a ganivet en trossos petits però no massa fins (consistència de tartar)
  • Preparar les maduixes.Renta les maduixes i treu-ne el peduncle i talla-les en brunoise (dauets petits) per integrar-les bé amb el peix
  • Barrejar el tartar En un bol, barreja les sardines picades amb les maduixes, afegeix la ceba tendra picada molt fina (opcional), Iincorpora la mostassa, el suc de llimona i l’oli d’oliva. Barreja suaument fins a obtenir una mescla homogènia.
  • Assaonar. Rectifica amb una mica de pebre negre i, si cal, una punta de sal (les sardines ja són salades).
  • Emplatat Amb un cèrcol metàl·lic, disposa el tartar al centre del plat, decora amb microherbes fresques i una mica de pell de llimona ratllada per donar frescor. Pots afegir unes gotes de l’oli de la llauna per potenciar el gust marí.

Presentació i maridatge:

Serveix el plat ben fred, com a entrant o aperitiu i acompanya’l amb torradetes fines de pa de coca o pa de vidre per aportar un cruixent final. Marida’l amb el nostre vi blanc Foranell Coriolis 2019 a 8-10 ºC per equilibrar greix, acidesa i dolçor subtil de les maduixes.

Còctel amb Foranell Cupatge 2014.

Preparar un còctel amb el nostre vi Foranell Cupatge 2014, no ha estat  fàcil i cal tenir en compte alguns factors abans de fer-l’ho.

Un vi blanc amb més de 10 anys pot haver evolucionat molt, sobretot si no ha esta pensat per guardar-lo, que no és el noestre cas. Obra’l i orora’l, hauria de tenir aromes agradables; fruita seca, mel, f..,  i no aromes oxidades com el vinagre, la col o el paper mullat. Tasta’l i si esta desequilibrat, pla o amb gust de vinagre, el vi no et servirà i si està viu i amb caràcter, pot donar molt de joc.

Si el vi és correcte,et proposem un còctel d’estil spritz evolucionat, pensa en realçar les notes madures d’un vi blanc vell. Ideal per a vins blancs madurats amb caràcter, com el nostre Foranell Cupatge 2014.

Ingredients:

  • 90ml de Foranell Cupatge 2014 (ben fred)
  • 20ml de licor de flor de saüc
  • 10ml de suc de llimona natural
  • 30 ml d’ aigua amb gas
  • Pell de taronja o branca de romaní per decorar
  • gel

Elaboració.

Omplim una copa de vi  o un got gran amb gel, afegim el vi, el licor de flor de saüc i el suc de llimona. Remenem suaument i acabem amb l’aigua amb gas. Decorem amb la pell de la taronja o una branca de romaní.

Si el vi té notes oxidatives agradables podem fer una versió més gastronòmica.

Ingredients:

  • 60 ml de Foranell Cupatge 2014
  • 15ml de vermut blanc sec
  • 1 gota d’amargant d’aranja
  • pell de llimona
  • gel

Però si el que volem és un còctel fresc, elegamt i amb un caràcter mediterràni prepararem un còctel que respecti i potencii les virtuts d’aquest vi. Un còctel sec, aromàtic, amb un toc cítric i herbes mediterrànies. Ideal per l’aperitiu o per maridar ab tapes fresques.

Tenim un vi base amb  Garnatxa Blanca de cos mig-alt, amb estructura i notes e fruita madura;  Pansa Blanca d’acidesa fresca, herbes seques , fonoll i pell de llimona, i  Picapoll Blanc, amb les aromes més delicades, flors blanques i netedat.

Ingredients:

  • 80ml de Foranell Cupatge 2014
  • 15ml de vermut blanc sec
  • 10ml de licor de llimona o limoncello sec
  • 2 gotes d’amargant d’herbes o d’aranja
  • aigua amb gas
  • gel

Ho podem decorar amb una branca de farigola i una tira de pell de llimona.

Et suggerim que ho acompanyis amb anxoves, escopinyes, tàrtar de tonyina, o formatges tous de cabra. També amb aperitius vegetals, tipus hummus: d’alberginia, d’escalivada de carxofa, dólives negres…

 

 

Confit d’ànec amb taronja vermella i confitura de taronja amarga & Foranell Pansa Blanca.

Un maridatge de confit d’ànec amb taronja vermella i confitura de taronja amarga amb Foranell Pansa Blanca pot ser una combinació molt encertada i elegant.

La textura de la carn d’ànec és melosa, greixosa i fibrosa amb una suculent i lleugera astringència de la taronja i dolçor i amargor de la confitura. Els sabors que hi dominen són els de l’ umami, greix , citric fresc, amargor elegant i lleugera dolçor caramelitzada. La cocció ha de ser llarga, tradicional, amb tocs àcids i dolços per contrastar la riquesa de la carn.

La raó del maridatge és el contrapès del greix, l’acidesa del vi talla la untuositat del confit i neteja el paladar, la taronja amarga i vermella troba un aliat en els tocs del vi, i el volum del vi sosté la intensitat del plat sense quedar-se curt. Una complexitat aromàtica debuda ala criança del vi sobre lies i els matisos de fruita seca del vi que connecten amb la profunditat del confit d’ànec i les notes caramel.litzades de la confitura. La mineralitat i la salinitat reforcen la sensació de frescor i donen contrast a la dolçor cítrica del plat. La temperatura de servei del vi hauria de ser entre 10-12º C, una copa borgonyona o de tulipa ampla per permetre l’oxigenació i la complexitat aromàtica. Una opció de presentació del plat és la de poder fer un puré de moniato o de pastanaga per afegir una capa dolça i vegetal que lligarà amb el vi amb certa evolució.

 

Ingredients per a 4 persones.

4 cuixes d’ànec confitades ( en conserva o casolanes).

2-3 taronges vermelles (sanguines), ben madures.

2 cullerades sopers de confitura de taronja amarga

1 cullerada de mel (opcional)

1 branca de romaní o de farigola fresca

Pebre negre acabat de moldres

Un toc de canyella en pols (opcional)

Sal (només si el confit és poc salat)

Un raig de vi blanc sec o brou de pollastre ( 50ml).

 

Elaboració. Preparació del confit.

Si el confit ve en conserva, elcorre´l lleugerament del greix i col.loca’l en una safata al forn. Preescalfa el forna 200ºC amb fi¡unció grill o calor dalt i baix. Enforna durant uns 20-25 minuts, fins que la pell sigui daurada i cruixent i reserva’l.

Salsa de taronja amarga o vermella.

Renta i pela una de les taronges vermelles. ratlla finament una mica de pell ( evitant la part blanca) i reserva-la.

Ara pela les taronges sanguines i talla-les a  grills o rodantxes . En una paella posa la confitura de taronja amarga amab un raig petit d’aigua o vi blanc sec i la cullarada de mel. Afegeix els grills de taronja vermella, la pel ratllada , el romaní i el toc de canyella

Redueix lleugerament a foc mitjà- baix durant 5- 7 minuts, fins que agafi textura de salsa brillant, Retira el romaní..

 

Acabat i muntatge del plat. 

col.loca la cuixa d’ànec al plat sola o sobre un llit de puré i nappa o cobreix amb la salsa de taronja amarga, afeigeix alguns grills o rodantxes frecques de taronja i decora amb herbes fresques o un pètal de taronja confitada.

El maritdatge recomanat és ideal per la seva acidesa viva, textura untuosa i notes citriques qua fan d’aquest vi un bon company gastronòmic excel.lent per a ‘ànec confitat amb contrastos dolços i amargs.

 

Suggerimets.

També pots afegir un toc de Grand Marnier o Cointreau a la salsa si el que vols és més complexitat.

.

Maridatge de xocolates & Foranell Cupatge 2014

El maridatge del nostre vi més atrevit del celler amb diferents xocolates pot oferir una experiència sensorial molt interessant, gràcies al contrast entre el caràcter sec, complexe i lleugerament oxidat del vi i les diferents textures i sabors de la xocolata.

El vi té les aromes de fruits secs com l’ametlla o l’avellana, notes de fusta, caramel i espècies suaus. és sec, elegant, maté encara una bona acidesa i és persistent.

Acompanyat amb una xocolata negra del 70 al 85% pot ser un interassant maridatge però a la vegada molt desafiant. L’amargor intensa del cacau es suavitza amb l’acidesa de les notes salines del vi. Una recomanació és la de buscar xocolates amb taronja o fruits secs.

-L’avellana i l’ametlla enllacen directament amb les aromes naturals del vi. Aquí equilibrem amargor i textura-.

Si acompanyem el vi amb xocolata amb llet, és molt agradable. El greix i la dolçor de la xocolata amb llet s’equilibren amb la sequedat i la complexitat del vi. Un bonbó de xocolata amb llet  i caramel salat pot ser una bona opció.

La xocolata blanca, ja és més dificil de maridar. La dolçor i el greix de la xocolata pot sobrepassar aquest vi. Pot funcionar molt bé si la xocolata té notes citrics o sal marina.

-La dolçor natural i l’oli essencial de la taronja realcen l’acidesa viva del vi-.

Una altra tipus de xocolata pot ser l´’especiada amb gingebre, xile o canyella o cardamom. És un maridatge molt creatiu. El i pot resaltar les notes especiades sense perdre la seva complexitat.

També ens podriem atrevir amb una xocolata amb fruites deshidratades. Les fruites com la fida, la taronja o la cirera harmonitzen amb les notes de fruits secs del vi.

-Exòtic i especiat, El picant moderat estimula el paladar i el vi actua com element refrescant i de contrast-.

La bomba és maridar aquest vi amb una xocolata del 90%.

La xocolata és molt amarga, amb tanins intensos, poc o res de sucre, amb notes terroses, de cafè, fusta i fum.

El vi encara que sigui sec, té notes de fruits secs, fusta, salinitat, acidesa equilibrada i certa untuositat que pot suavitzar el impacte del cacau pur. L’amargor és alta i la dolçor baixa. La textura és densa i seca, el vi serà sedós i amb volum.

-Final intens. Amargor pura del cacau i complexitat del vi, el maridatge ofereix un tancament sec, elegant i prollongat-.

 

“Si volem trencar motllos amb un maridatge de contrastos, trencant les regles amb un contrast dolç i salat, podem atrevir-nos maridant aquest vi amb unes trufes de xocolata blanca amb formatge blau”.

 

Alguns consells alhora de maridar aquest vi amb les diferents xocolates:

  • Hem de buscar xocolates de qualitat.
  • Porcions petites; La xocolata del 90% pot saturar el paladar rapidament.
  • Deixem que el vi netegi el paladar després de la xocolata.
  • Probem de temperar la xoxolata lleugeraament per alliberar més aromes.
  • Les porcions de les xocolates han de ser petites quantitats i hauriem de començar per les xocolates més suaus i acabar amb les més intenses.
  • El vi s’ ha de servir a temperatura ambient entre 12º – 14ºC.
  • Acompanyem el tast amb musica suau (jazz o clàssica)
  • Hem de servir aigua fresca entre cada pas per netejar el paladar.

 

La papallona del maresme.

En plena serralada litoral del Maresme, entre arboços, pins, romaní i vinya, no es pot viure un instant més màgic. Una papallona gran i de molts colors descansa per un instant sobre el meu dit. No és una escena de conte, sinó una trobada real amb una de les espècies més espectaculars del nostre entorn: La papallona de l’arboç ( Chareses jasius ). I he decidit buscar informació.

“Una reina del cel meditarrani”.

El que hem crida més l’atenció d’una palallona són les seves ales, i segons he llegit les ales de la papallona de l’arboç poden superar els vuit centimetres d’envergadura, no passa desaparcebuda. Els seus tons taronges, marrons i blancs, envoltades per una vora de color negra, la fa una de les papallones més belles i fàcil de reconèixer. Però no només destaca el seu aspecte: la seva manera de volar és ràpida i poderosa, gairebé com un petit ocell.

Quan la papallona de l’arboç s’acosta a una mà humana, no ho fa per por o per rutina, sinó per curiositat i atreviment. Aquest comportament, poc comú en altres espècies, la fa especialment propera i encantadora. De fet és un moment de silenci i respecte mutu, un petit miracle de la natura.

“Capturar aquest moment es pot condiderar un privilegi”.

La papallona de l’arboç (Charexes jasius) és una de  les papallones més grans i vistoses del entorn Mediterrani. Presenta una envergadura d’entre 65 i 85 mm, amb un cos robust i unes ales arrodonides  i dentades molt característiques.

Les seves ales superiors són de color marró fosc, amb vores amples de color taronja i una linia de taques blanques. Les ales posteriors mostren franges blanques , blaves i marrons, amb dues petites “cues” que li donen un perfil inconfusible. El revers és més pàl.lid, ideal per al camuflatge.

Aquesta espècie viu principalment a la regió meditterània occidental, i és freqüent a la costa del Maresme, Costa Brava, el Garraf i altres zones amb vegetació baixa i boscos aclarits.

Es troba sovinst a llocs on creix l’arboç ( Arbustus unedo) encara que també li agraden altres tipus de flor com la Verbena bonariensis també molt freqüent al Meditterràni. l’Arboc és la seva planta nutricional principal, que prefereix terrenys assolellats i secs, típics de la màquia del Mediterrani, un dels principals ecosistemes mediterranis, una formació vegetal d’especies perennes formada principalment per arbustos i arbres termòfils, camins,  jardins o marges de bosc.

La Chareses jasisus fa dues generacions anuals:

  • Primavera-estiu: Adults actius a finals de juny
  • Tardor: una segona generació que vola fins l’octubre.

El cicle vital de la papallona passa per quabtre fases:

  • Ou; dipositat sobre les fulles de l’arboç.
  • Eruga: de color verd intens, amb una forma arrodonida i pretuberàncies corni-formes al cap.
  • Crisàlide: inmòbil i camuflada entre les branques.
  • Adult: emergeix per reproduir-se i alimentar-se.

Les erugues hibernen a vegades abans de completar la metamorfosi, segons el moment de l’any.

  • La papallona té un comportament territorial i és molt activa:
  • Vola amb força i rapidesa, sovinst en linia recta i mitja alçada.
  • Els mascles defensen punts elevats (roquers,i arbres) on esperen les famelles.
  • No visita gaire les flors; prefereix fruita madura, sba i excrements.
  • Pot arribar acostar-se als humans, especialment si detecta olor de fruita i suor. No és etrany veure-la reposar sobre una motxilla.