Confit d’ànec amb taronja vermella i confitura de taronja amarga & Foranell Pansa Blanca.

Un maridatge de confit d’ànec amb taronja vermella i confitura de taronja amarga amb Foranell Pansa Blanca pot ser una combinació molt encertada i elegant.

La textura de la carn d’ànec és melosa, greixosa i fibrosa amb una suculent i lleugera astringència de la taronja i dolçor i amargor de la confitura. Els sabors que hi dominen són els de l’ umami, greix , citric fresc, amargor elegant i lleugera dolçor caramelitzada. La cocció ha de ser llarga, tradicional, amb tocs àcids i dolços per contrastar la riquesa de la carn.

La raó del maridatge és el contrapès del greix, l’acidesa del vi talla la untuositat del confit i neteja el paladar, la taronja amarga i vermella troba un aliat en els tocs del vi, i el volum del vi sosté la intensitat del plat sense quedar-se curt. Una complexitat aromàtica debuda ala criança del vi sobre lies i els matisos de fruita seca del vi que connecten amb la profunditat del confit d’ànec i les notes caramel.litzades de la confitura. La mineralitat i la salinitat reforcen la sensació de frescor i donen contrast a la dolçor cítrica del plat. La temperatura de servei del vi hauria de ser entre 10-12º C, una copa borgonyona o de tulipa ampla per permetre l’oxigenació i la complexitat aromàtica. Una opció de presentació del plat és la de poder fer un puré de moniato o de pastanaga per afegir una capa dolça i vegetal que lligarà amb el vi amb certa evolució.

 

Ingredients per a 4 persones.

4 cuixes d’ànec confitades ( en conserva o casolanes).

2-3 taronges vermelles (sanguines), ben madures.

2 cullerades sopers de confitura de taronja amarga

1 cullerada de mel (opcional)

1 branca de romaní o de farigola fresca

Pebre negre acabat de moldres

Un toc de canyella en pols (opcional)

Sal (només si el confit és poc salat)

Un raig de vi blanc sec o brou de pollastre ( 50ml).

 

Elaboració. Preparació del confit.

Si el confit ve en conserva, elcorre´l lleugerament del greix i col.loca’l en una safata al forn. Preescalfa el forna 200ºC amb fi¡unció grill o calor dalt i baix. Enforna durant uns 20-25 minuts, fins que la pell sigui daurada i cruixent i reserva’l.

Salsa de taronja amarga o vermella.

Renta i pela una de les taronges vermelles. ratlla finament una mica de pell ( evitant la part blanca) i reserva-la.

Ara pela les taronges sanguines i talla-les a  grills o rodantxes . En una paella posa la confitura de taronja amarga amab un raig petit d’aigua o vi blanc sec i la cullarada de mel. Afegeix els grills de taronja vermella, la pel ratllada , el romaní i el toc de canyella

Redueix lleugerament a foc mitjà- baix durant 5- 7 minuts, fins que agafi textura de salsa brillant, Retira el romaní..

 

Acabat i muntatge del plat. 

col.loca la cuixa d’ànec al plat sola o sobre un llit de puré i nappa o cobreix amb la salsa de taronja amarga, afeigeix alguns grills o rodantxes frecques de taronja i decora amb herbes fresques o un pètal de taronja confitada.

El maritdatge recomanat és ideal per la seva acidesa viva, textura untuosa i notes citriques qua fan d’aquest vi un bon company gastronòmic excel.lent per a ‘ànec confitat amb contrastos dolços i amargs.

 

Suggerimets.

També pots afegir un toc de Grand Marnier o Cointreau a la salsa si el que vols és més complexitat.

.

Maridatge de xocolates & Foranell Cupatge 2014

El maridatge del nostre vi més atrevit del celler amb diferents xocolates pot oferir una experiència sensorial molt interessant, gràcies al contrast entre el caràcter sec, complexe i lleugerament oxidat del vi i les diferents textures i sabors de la xocolata.

El vi té les aromes de fruits secs com l’ametlla o l’avellana, notes de fusta, caramel i espècies suaus. és sec, elegant, maté encara una bona acidesa i és persistent.

Acompanyat amb una xocolata negra del 70 al 85% pot ser un interassant maridatge però a la vegada molt desafiant. L’amargor intensa del cacau es suavitza amb l’acidesa de les notes salines del vi. Una recomanació és la de buscar xocolates amb taronja o fruits secs.

-L’avellana i l’ametlla enllacen directament amb les aromes naturals del vi. Aquí equilibrem amargor i textura-.

Si acompanyem el vi amb xocolata amb llet, és molt agradable. El greix i la dolçor de la xocolata amb llet s’equilibren amb la sequedat i la complexitat del vi. Un bonbó de xocolata amb llet  i caramel salat pot ser una bona opció.

La xocolata blanca, ja és més dificil de maridar. La dolçor i el greix de la xocolata pot sobrepassar aquest vi. Pot funcionar molt bé si la xocolata té notes citrics o sal marina.

-La dolçor natural i l’oli essencial de la taronja realcen l’acidesa viva del vi-.

Una altra tipus de xocolata pot ser l´’especiada amb gingebre, xile o canyella o cardamom. És un maridatge molt creatiu. El i pot resaltar les notes especiades sense perdre la seva complexitat.

També ens podriem atrevir amb una xocolata amb fruites deshidratades. Les fruites com la fida, la taronja o la cirera harmonitzen amb les notes de fruits secs del vi.

-Exòtic i especiat, El picant moderat estimula el paladar i el vi actua com element refrescant i de contrast-.

La bomba és maridar aquest vi amb una xocolata del 90%.

La xocolata és molt amarga, amb tanins intensos, poc o res de sucre, amb notes terroses, de cafè, fusta i fum.

El vi encara que sigui sec, té notes de fruits secs, fusta, salinitat, acidesa equilibrada i certa untuositat que pot suavitzar el impacte del cacau pur. L’amargor és alta i la dolçor baixa. La textura és densa i seca, el vi serà sedós i amb volum.

-Final intens. Amargor pura del cacau i complexitat del vi, el maridatge ofereix un tancament sec, elegant i prollongat-.

 

“Si volem trencar motllos amb un maridatge de contrastos, trencant les regles amb un contrast dolç i salat, podem atrevir-nos maridant aquest vi amb unes trufes de xocolata blanca amb formatge blau”.

 

Alguns consells alhora de maridar aquest vi amb les diferents xocolates:

  • Hem de buscar xocolates de qualitat.
  • Porcions petites; La xocolata del 90% pot saturar el paladar rapidament.
  • Deixem que el vi netegi el paladar després de la xocolata.
  • Probem de temperar la xoxolata lleugeraament per alliberar més aromes.
  • Les porcions de les xocolates han de ser petites quantitats i hauriem de començar per les xocolates més suaus i acabar amb les més intenses.
  • El vi s’ ha de servir a temperatura ambient entre 12º – 14ºC.
  • Acompanyem el tast amb musica suau (jazz o clàssica)
  • Hem de servir aigua fresca entre cada pas per netejar el paladar.

 

La papallona del maresme.

En plena serralada litoral del Maresme, entre arboços, pins, romaní i vinya, no es pot viure un instant més màgic. Una papallona gran i de molts colors descansa per un instant sobre el meu dit. No és una escena de conte, sinó una trobada real amb una de les espècies més espectaculars del nostre entorn: La papallona de l’arboç ( Chareses jasius ). I he decidit buscar informació.

“Una reina del cel meditarrani”.

El que hem crida més l’atenció d’una palallona són les seves ales, i segons he llegit les ales de la papallona de l’arboç poden superar els vuit centimetres d’envergadura, no passa desaparcebuda. Els seus tons taronges, marrons i blancs, envoltades per una vora de color negra, la fa una de les papallones més belles i fàcil de reconèixer. Però no només destaca el seu aspecte: la seva manera de volar és ràpida i poderosa, gairebé com un petit ocell.

Quan la papallona de l’arboç s’acosta a una mà humana, no ho fa per por o per rutina, sinó per curiositat i atreviment. Aquest comportament, poc comú en altres espècies, la fa especialment propera i encantadora. De fet és un moment de silenci i respecte mutu, un petit miracle de la natura.

“Capturar aquest moment es pot condiderar un privilegi”.

La papallona de l’arboç (Charexes jasius) és una de  les papallones més grans i vistoses del entorn Mediterrani. Presenta una envergadura d’entre 65 i 85 mm, amb un cos robust i unes ales arrodonides  i dentades molt característiques.

Les seves ales superiors són de color marró fosc, amb vores amples de color taronja i una linia de taques blanques. Les ales posteriors mostren franges blanques , blaves i marrons, amb dues petites “cues” que li donen un perfil inconfusible. El revers és més pàl.lid, ideal per al camuflatge.

Aquesta espècie viu principalment a la regió meditterània occidental, i és freqüent a la costa del Maresme, Costa Brava, el Garraf i altres zones amb vegetació baixa i boscos aclarits.

Es troba sovinst a llocs on creix l’arboç ( Arbustus unedo) encara que també li agraden altres tipus de flor com la Verbena bonariensis també molt freqüent al Meditterràni. l’Arboc és la seva planta nutricional principal, que prefereix terrenys assolellats i secs, típics de la màquia del Mediterrani, un dels principals ecosistemes mediterranis, una formació vegetal d’especies perennes formada principalment per arbustos i arbres termòfils, camins,  jardins o marges de bosc.

La Chareses jasisus fa dues generacions anuals:

  • Primavera-estiu: Adults actius a finals de juny
  • Tardor: una segona generació que vola fins l’octubre.

El cicle vital de la papallona passa per quabtre fases:

  • Ou; dipositat sobre les fulles de l’arboç.
  • Eruga: de color verd intens, amb una forma arrodonida i pretuberàncies corni-formes al cap.
  • Crisàlide: inmòbil i camuflada entre les branques.
  • Adult: emergeix per reproduir-se i alimentar-se.

Les erugues hibernen a vegades abans de completar la metamorfosi, segons el moment de l’any.

  • La papallona té un comportament territorial i és molt activa:
  • Vola amb força i rapidesa, sovinst en linia recta i mitja alçada.
  • Els mascles defensen punts elevats (roquers,i arbres) on esperen les famelles.
  • No visita gaire les flors; prefereix fruita madura, sba i excrements.
  • Pot arribar acostar-se als humans, especialment si detecta olor de fruita i suor. No és etrany veure-la reposar sobre una motxilla.