Al celler Quim Batlle, ja podem dir que hem enllestit una de les feines més delicades i vitals de l’any: la poda d’hivern.
Després de dies de feina intensa entre les terrasses i el Foranell (vent que ve de mar a muntanya), hem acabat de preparar les nostres varietats blanques:
- Pansa Blanca: L’ànima del territori, que ja espera el moment de brotar per oferir-nos tota la seva tipicitat.
- Picapoll Blanc: Una varietat singular que mimem per mantenir-ne l’elegància i el caràcter.
- Garnatxa Blanca: Força i estructura que neixen d’aquestes branques que acabem de polir
La poda no és només tallar; és un exercici d’equilibri. Amb cada tall, decidim el vigor de la planta i busquem la màxima qualitat per als vins de la propera anyada. Ara, amb les vinyes netes i ordenades, només ens queda esperar que la terra faci la seva feina.
Podar un cep és gairebé un exercici de cirurgia i arquitectura alhora. La poda és fonamental per regular la producció i garantir que el raïm tingui la qualitat que busquem. Abans de fer el primer tall, mirem el cep. S’ha de decidir quina part del brot vell es manté i quins sarments seran els protagonistes de la temporada que ve. L’objectiu és deixar uns quants punts de brotada, que anomenem polzes.
Es busquen els sarments més sans, ben situats i que creixin cap a munt o cap a fora per mantenir l’estructura del cep. Es tallen la resta de les branques sobrants ( el que en molts llocs s’anomena, netejar el cep).
A cada polze normalment es deixen dues gemmes ( uns petits bonys d’on sortirà el brot): La gemma cega; la més propera a la base, sovint no compta per a la producció. La primera i la segona gemma, és d’onn sortiran els futurs raïms. Si deixessim masses gemmes, el cep faria molt raïm però de poca qualitat. En tallar curt, concentrem tota la força i els nutrients del sòl de sauló en pocs carrassos (gòtims), aconseguint més intensitat.
Es talla sempre una mica en diagonal (en bisell) en el sentit oposat a la gemma. Perquè si plou, l’aigua llisca i no cau directament sobre la gemma, evitant que es podreixi o agafi fongs. No es talla arran de la gemma, sinó deixant un parell de centimetres ( un “monyó”) perquè el teixit es pugui assecar sense danyar el broy viu.
Aquesta tasca la fem durant el repòs hivernal ( parada vegetativa). La planta està adormida, la saba no circula amb força i així el cep no “sagna” ni pateix estrès.
A la Pansa Blanca li agrada la poda que respecti el seu equilibri, ja que és una varietat molt rústica i agraïda.
A la Garnatxa Blanca i al Picapoll Blanc; requereixen presició per controlar el seu vigor i assegurar que l’aire circuli bé entre els futurs raïms.
