El cap i pota és un dels plats tradicionals de la cuina catalana de menuts de vedella. El seu nom ve donat de les parts utilitzades: Cap ( morro, galtes, llengüa…) i la pota (peus de la vedella). ës un guisat dens i molt saborós, típics dels menús de fonda i de les celebracions populars.
Característiquues d’aquest plat:
- La base; ha de ser de arn de vedella ( cap i pota) tallada a trossos i bullida préviament per estovar-la.
- Un sofregit; de ceba, tomàquet, all, pebre vermell dolç o picant, llorer i vi ranci.
- La picada; d’ametlles o avellanes torrades, pa fregit, all i juliverts, per lligar la salsa.
- La cocció ; ha de ser lenta, fins que la geltina dels peus dóna una textura espessa al guisat.
- El resusltat; un plat de cullera, melós i molt gustós, sovint servit amb pa o amb patates.
el plat.
El primer que hem de fer és bullir el cap i les potes de la vedella fins que quedin ben tendres. Retirar i tallar a trossos. Fer un sofregi amb ceba, alls i tomàquet, i afegir vi ranci o comyac. Incorporar la carn i cobrir amb el brou de la cocció. Afegir la picada i deixar que es cogui lentament perquè la salsa espesseixi. Rectificar de sal i de pebre abans de servir.
El maridatge del plat cap i pota amb el nostre Foranell Garnatxa Blanca s’ ha de verure com un maridatge clàssic català.
El nostre vi ( Foranell Garnatxa Blanca), acostuma a ser un vi blanc sec, de cos mitja-alt, untuós, amb un bona acidesa i notes de fruita blanca madura, herbes mediterrànies i un toc salí propi del terrer granític del sauló. Fermentat amb criança sobre mares que li donarà volum.
El plat, (cap i pota), és un guisat melós, amb textura gelatinosa i de sabor intens gràcies al sofregit i al vi ranci. Té punts dolços ( del tomàquet i la ceba) i una certa greixositat (per la gelatina i el col.lagen dels peus).
el maridatge.
Acidesa fresca del vi per tallar la sensació greixosa i la gelatina del cap i pota, volum i textura que acompassen la densitat del guisat ( no es queda curt com altres blancs més lleugers). Aromes mediterrais ( fonoll, herbes) que dialoguen amb el sofregit i la picada i un toc salí i mineral que dóna un punt de contrast al plat.