Li donem el nomde de Sauló al nostre sòl, un material sorrenc que prové de la descomposició del granit. El granit que està format principalment per quarç, feldespat i mica s’altera amb el temps per efecte de l’agua, canvis de temperatura i agents químics, es va drenant. El resultat és un terreny solt, de textura sorrenca, de color groc o beige clar, molt característic en zones granítiques de la Serralada Litoral.

El sauló és pobre en nutrients i en matèria orgànica, la qual cosa redueix el vigor de la planta. Això obliga la vinya a aprofundir arrels a la recerca d’aigua i minerals, afavorint un millor equilibri vegetatiu. La poca fertilitat i l’escassa retenció d’aigua limiten la producció. Menys quantitat de raïm, però més concentració de compostos fenòlics i aromàtics.

El sauló s’escalfa ràpid a la primavera, avançant el cicle vegetatiu. Els raïms maduren abans que en sòls més freds o pesats. En drenar molt bé, evita les embassades i la humitat excessiva, això redueix el risc de malalties fúngiques com el míldiu o la botritis.

Els vins de sòls granítics com el sauló solen ser més frescos, lleugers, minerals i aromàtics . En els vins blancs com La Picapoll blanca, la Pansa Blanca i la Garnatxa blanca, solen aparèixer notes cítriques, florals i de pedra humida. Mentre que en els vins negres com el Syrah o la Garnatxa negra, solen donar vins fins, de tanins polits, no gaire corpulents.

En avançar la maduració, els vins poden tenir un grau alcohòlic moderat-alt, però solen conservar bona acidesa gràcies al pH sota del sòl.

El sauló transmet una sensació de mineralitat de notes salines o pedregoses. Dona vins amb una identitat molt marcada.

En el nostre vi Foranell Pansa Blanca; el sauló donará un vi fresc, elegant i longeu, amb mineralitat i un bon equilibri entre alcohol i acidesa mentre que en el Foranell Escumós de Picapoll 2018 ens donará tensió i frescor.

En plena serralada litoral del Maresme, entre arboços, pins, romaní i vinya, no es pot viure un instant més màgic. Una papallona gran i de molts colors descansa per un instant sobre el meu dit. No és una escena de conte, sinó una trobada real amb una de les espècies més espectaculars del nostre entorn: La papallona de l’arboç ( Chareses jasius ). I he decidit buscar informació.

“Una reina del cel meditarrani”.

El que hem crida més l’atenció d’una palallona són les seves ales, i segons he llegit les ales de la papallona de l’arboç poden superar els vuit centimetres d’envergadura, no passa desaparcebuda. Els seus tons taronges, marrons i blancs, envoltades per una vora de color negra, la fa una de les papallones més belles i fàcil de reconèixer. Però no només destaca el seu aspecte: la seva manera de volar és ràpida i poderosa, gairebé com un petit ocell.

Quan la papallona de l’arboç s’acosta a una mà humana, no ho fa per por o per rutina, sinó per curiositat i atreviment. Aquest comportament, poc comú en altres espècies, la fa especialment propera i encantadora. De fet és un moment de silenci i respecte mutu, un petit miracle de la natura.

“Capturar aquest moment es pot condiderar un privilegi”.

La papallona de l’arboç (Charexes jasius) és una de  les papallones més grans i vistoses del entorn Mediterrani. Presenta una envergadura d’entre 65 i 85 mm, amb un cos robust i unes ales arrodonides  i dentades molt característiques.

Les seves ales superiors són de color marró fosc, amb vores amples de color taronja i una linia de taques blanques. Les ales posteriors mostren franges blanques , blaves i marrons, amb dues petites “cues” que li donen un perfil inconfusible. El revers és més pàl.lid, ideal per al camuflatge.

Aquesta espècie viu principalment a la regió meditterània occidental, i és freqüent a la costa del Maresme, Costa Brava, el Garraf i altres zones amb vegetació baixa i boscos aclarits.

Es troba sovinst a llocs on creix l’arboç ( Arbustus unedo) encara que també li agraden altres tipus de flor com la Verbena bonariensis també molt freqüent al Meditterràni. l’Arboc és la seva planta nutricional principal, que prefereix terrenys assolellats i secs, típics de la màquia del Mediterrani, un dels principals ecosistemes mediterranis, una formació vegetal d’especies perennes formada principalment per arbustos i arbres termòfils, camins,  jardins o marges de bosc.

La Chareses jasisus fa dues generacions anuals:

• Primavera-estiu: Adults actius a finals de juny
• Tardor: una segona generació que vola fins l’octubre.

El cicle vital de la papallona passa per quabtre fases:

• Ou; dipositat sobre les fulles de l’arboç.
• Eruga: de color verd intens, amb una forma arrodonida i pretuberàncies corni-formes al cap.
• Crisàlide: inmòbil i camuflada entre les branques.
• Adult: emergeix per reproduir-se i alimentar-se.

Les erugues hibernen a vegades abans de completar la metamorfosi, segons el moment de l’any.

• La papallona té un comportament territorial i és molt activa:
• Vola amb força i rapidesa, sovinst en linia recta i mitja alçada.
• Els mascles defensen punts elevats (roquers,i arbres) on esperen les famelles.
• No visita gaire les flors; prefereix fruita madura, sba i excrements.
• Pot arribar acostar-se als humans, especialment si detecta olor de fruita i suor. No és etrany veure-la reposar sobre una motxilla.