El maridatge del nostre vi més atrevit del celler amb diferents xocolates pot oferir una experiència sensorial molt interessant, gràcies al contrast entre el caràcter sec, complexe i lleugerament oxidat del vi i les diferents textures i sabors de la xocolata.

 

 

El vi té les aromes de fruits secs com l’ametlla o l’avellana, notes de fusta, caramel i espècies suaus. és sec, elegant, maté encara una bona acidesa i és persistent.

Acompanyat amb una xocolata negra del 70 al 85% pot ser un interassant maridatge però a la vegada molt desafiant. L’amargor intensa del cacau es suavitza amb l’acidesa de les notes salines del vi. Una recomanació és la de buscar xocolates amb taronja o fruits secs.

-L’avellana i l’ametlla enllacen directament amb les aromes naturals del vi. Aquí equilibrem amargor i textura-.

Si acompanyem el vi amb xocolata amb llet, és molt agradable. El greix i la dolçor de la xocolata amb llet s’equilibren amb la sequedat i la complexitat del vi. Un bonbó de xocolata amb llet  i caramel salat pot ser una bona opció.

La xocolata blanca, ja és més dificil de maridar. La dolçor i el greix de la xocolata pot sobrepassar aquest vi. Pot funcionar molt bé si la xocolata té notes citrics o sal marina.

-La dolçor natural i l’oli essencial de la taronja realcen l’acidesa viva del vi-.

Una altra tipus de xocolata pot ser l´’especiada amb gingebre, xile o canyella o cardamom. És un maridatge molt creatiu. El i pot resaltar les notes especiades sense perdre la seva complexitat.

També ens podriem atrevir amb una xocolata amb fruites deshidratades. Les fruites com la fida, la taronja o la cirera harmonitzen amb les notes de fruits secs del vi.

-Exòtic i especiat, El picant moderat estimula el paladar i el vi actua com element refrescant i de contrast-.

La bomba és maridar aquest vi amb una xocolata del 90%.

La xocolata és molt amarga, amb tanins intensos, poc o res de sucre, amb notes terroses, de cafè, fusta i fum.

El vi encara que sigui sec, té notes de fruits secs, fusta, salinitat, acidesa equilibrada i certa untuositat que pot suavitzar el impacte del cacau pur. L’amargor és alta i la dolçor baixa. La textura és densa i seca, el vi serà sedós i amb volum.

-Final intens. Amargor pura del cacau i complexitat del vi, el maridatge ofereix un tancament sec, elegant i prollongat-.

 

“Si volem trencar motllos amb un maridatge de contrastos, trencant les regles amb un contrast dolç i salat, podem atrevir-nos maridant aquest vi amb unes trufes de xocolata blanca amb formatge blau”.

 

Alguns consells alhora de maridar aquest vi amb les diferents xocolates:

• Hem de buscar xocolates de qualitat.
• Porcions petites; La xocolata del 90% pot saturar el paladar rapidament.
• Deixem que el vi netegi el paladar després de la xocolata.
• Probem de temperar la xoxolata lleugeraament per alliberar més aromes.
• Les porcions de les xocolates han de ser petites quantitats i hauriem de començar per les xocolates més suaus i acabar amb les més intenses.
• El vi s’ ha de servir a temperatura ambient entre 12º – 14ºC.
• Acompanyem el tast amb musica suau (jazz o clàssica)
• Hem de servir aigua fresca entre cada pas per netejar el paladar.

 

En plena serralada litoral del Maresme, entre arboços, pins, romaní i vinya, no es pot viure un instant més màgic. Una papallona gran i de molts colors descansa per un instant sobre el meu dit. No és una escena de conte, sinó una trobada real amb una de les espècies més espectaculars del nostre entorn: La papallona de l’arboç ( Chareses jasius ). I he decidit buscar informació.

“Una reina del cel meditarrani”.

El que hem crida més l’atenció d’una palallona són les seves ales, i segons he llegit les ales de la papallona de l’arboç poden superar els vuit centimetres d’envergadura, no passa desaparcebuda. Els seus tons taronges, marrons i blancs, envoltades per una vora de color negra, la fa una de les papallones més belles i fàcil de reconèixer. Però no només destaca el seu aspecte: la seva manera de volar és ràpida i poderosa, gairebé com un petit ocell.

Quan la papallona de l’arboç s’acosta a una mà humana, no ho fa per por o per rutina, sinó per curiositat i atreviment. Aquest comportament, poc comú en altres espècies, la fa especialment propera i encantadora. De fet és un moment de silenci i respecte mutu, un petit miracle de la natura.

“Capturar aquest moment es pot condiderar un privilegi”.

La papallona de l’arboç (Charexes jasius) és una de  les papallones més grans i vistoses del entorn Mediterrani. Presenta una envergadura d’entre 65 i 85 mm, amb un cos robust i unes ales arrodonides  i dentades molt característiques.

Les seves ales superiors són de color marró fosc, amb vores amples de color taronja i una linia de taques blanques. Les ales posteriors mostren franges blanques , blaves i marrons, amb dues petites “cues” que li donen un perfil inconfusible. El revers és més pàl.lid, ideal per al camuflatge.

Aquesta espècie viu principalment a la regió meditterània occidental, i és freqüent a la costa del Maresme, Costa Brava, el Garraf i altres zones amb vegetació baixa i boscos aclarits.

Es troba sovinst a llocs on creix l’arboç ( Arbustus unedo) encara que també li agraden altres tipus de flor com la Verbena bonariensis també molt freqüent al Meditterràni. l’Arboc és la seva planta nutricional principal, que prefereix terrenys assolellats i secs, típics de la màquia del Mediterrani, un dels principals ecosistemes mediterranis, una formació vegetal d’especies perennes formada principalment per arbustos i arbres termòfils, camins,  jardins o marges de bosc.

La Chareses jasisus fa dues generacions anuals:

• Primavera-estiu: Adults actius a finals de juny
• Tardor: una segona generació que vola fins l’octubre.

El cicle vital de la papallona passa per quabtre fases:

• Ou; dipositat sobre les fulles de l’arboç.
• Eruga: de color verd intens, amb una forma arrodonida i pretuberàncies corni-formes al cap.
• Crisàlide: inmòbil i camuflada entre les branques.
• Adult: emergeix per reproduir-se i alimentar-se.

Les erugues hibernen a vegades abans de completar la metamorfosi, segons el moment de l’any.

• La papallona té un comportament territorial i és molt activa:
• Vola amb força i rapidesa, sovinst en linia recta i mitja alçada.
• Els mascles defensen punts elevats (roquers,i arbres) on esperen les famelles.
• No visita gaire les flors; prefereix fruita madura, sba i excrements.
• Pot arribar acostar-se als humans, especialment si detecta olor de fruita i suor. No és etrany veure-la reposar sobre una motxilla.