En plena serralada litoral del Maresme, entre arboços, pins, romaní i vinya, no es pot viure un instant més màgic. Una papallona gran i de molts colors descansa per un instant sobre el meu dit. No és una escena de conte, sinó una trobada real amb una de les espècies més espectaculars del nostre entorn: La papallona de l’arboç ( Chareses jasius ). I he decidit buscar informació.
“Una reina del cel meditarrani”.
El que hem crida més l’atenció d’una palallona són les seves ales, i segons he llegit les ales de la papallona de l’arboç poden superar els vuit centimetres d’envergadura, no passa desaparcebuda. Els seus tons taronges, marrons i blancs, envoltades per una vora de color negra, la fa una de les papallones més belles i fàcil de reconèixer. Però no només destaca el seu aspecte: la seva manera de volar és ràpida i poderosa, gairebé com un petit ocell.
Quan la papallona de l’arboç s’acosta a una mà humana, no ho fa per por o per rutina, sinó per curiositat i atreviment. Aquest comportament, poc comú en altres espècies, la fa especialment propera i encantadora. De fet és un moment de silenci i respecte mutu, un petit miracle de la natura.
“Capturar aquest moment es pot condiderar un privilegi”.
La papallona de l’arboç (Charexes jasius) és una de les papallones més grans i vistoses del entorn Mediterrani. Presenta una envergadura d’entre 65 i 85 mm, amb un cos robust i unes ales arrodonides i dentades molt característiques.
Les seves ales superiors són de color marró fosc, amb vores amples de color taronja i una linia de taques blanques. Les ales posteriors mostren franges blanques , blaves i marrons, amb dues petites “cues” que li donen un perfil inconfusible. El revers és més pàl.lid, ideal per al camuflatge.
Aquesta espècie viu principalment a la regió meditterània occidental, i és freqüent a la costa del Maresme, Costa Brava, el Garraf i altres zones amb vegetació baixa i boscos aclarits.
Es troba sovinst a llocs on creix l’arboç ( Arbustus unedo) encara que també li agraden altres tipus de flor com la Verbena bonariensis també molt freqüent al Meditterràni. l’Arboc és la seva planta nutricional principal, que prefereix terrenys assolellats i secs, típics de la màquia del Mediterrani, un dels principals ecosistemes mediterranis, una formació vegetal d’especies perennes formada principalment per arbustos i arbres termòfils, camins, jardins o marges de bosc.
La Chareses jasisus fa dues generacions anuals:
- Primavera-estiu: Adults actius a finals de juny
- Tardor: una segona generació que vola fins l’octubre.
El cicle vital de la papallona passa per quabtre fases:
- Ou; dipositat sobre les fulles de l’arboç.
- Eruga: de color verd intens, amb una forma arrodonida i pretuberàncies corni-formes al cap.
- Crisàlide: inmòbil i camuflada entre les branques.
- Adult: emergeix per reproduir-se i alimentar-se.
Les erugues hibernen a vegades abans de completar la metamorfosi, segons el moment de l’any.
- La papallona té un comportament territorial i és molt activa:
- Vola amb força i rapidesa, sovinst en linia recta i mitja alçada.
- Els mascles defensen punts elevats (roquers,i arbres) on esperen les famelles.
- No visita gaire les flors; prefereix fruita madura, sba i excrements.
- Pot arribar acostar-se als humans, especialment si detecta olor de fruita i suor. No és etrany veure-la reposar sobre una motxilla.