La Biodiversitat és la gran varietat de vida que existeix a la Terra. No es tracta només d’un recompte de quantes espècies diferents d’animals i plantes hi ha, sinó que inclou tot el ventall d’organismes vius i les relacions que es creen entre ells.
La biodiversitat la podem dividir en tres elements diferents:
- Diversitat genètica.
- Diversitat d’espècies.
- Diversitat d’ecosistemes.
La diversitat genètica; Són les varietats de gens de dins d’una mateixa espècie. Per exemple, totes les varietats de raïm pertany a la mateixa espècie, però la seva informació genètica varia. Això permet que les espècies s’adaptin als canvis de l’entorn.
La diversitat d’espècies; És el nombre de les diferents varietats de raïm que pot haver-hi en una mateixa regió o Denominació d’Origen.
Mentre que la diversitat d’ecosistemes; Són els diferents hàbitats on conviuen les nostres vinyes sigui en zones seques o humides i les intervencions que tenen amb el medi físic ( l’aigua, el sòl, l’aire).
La biodiversitat és vital perquè funciona com una xarxa de seguretat. Ens proporciona l’oxigen que respirem , l’aigua neta, la pol·linització dels cultius, aliments i fins i tot, la base de la majoria dels medicaments que ens salven les vides. Si una peça d’aquesta xarxa desapareix , tot el sistema s’afebleix.
Actualment, la biodiversitat està en perill a causa de l’activitat humana; com la desforestació, el canvi climàtic i la contaminació, per la qual cosa protegir-la és un dels grans reptes del nostre segle.
La biodiversitat a la vinya.
Durant dècades, moltes vinyes es van tractar com a deserts verds. Un monocultiu net de qualsevol herba, bast en l’ús d’herbicides fets a mida. Però la viticultura moderna ha entès que una vinya sana necessita vida.
La biodiversitat de la vinya no és només una qüestió estètica o ecologística, és una eina clau de resiliència econòmica i climàtica, vital per a la salut del sòl i el control de les plagues.
Per transformar un monocultiu en un ecosistema ric, calen cobertures vegetals que consisteixen a deixar créixer l’herba o sembrar deliberadament lleguminoses, cereals i crucíferes entre les línies de ceps canvia completament les regles del joc. Els seus beneficis fan fixar el nitrogen a la terra de forma natural, evitant l’erosió de la pluja i actuen com una esponja que reté la humitat. Les flors de la cobertura vegetal atreuen insectes beneficiosos. En lloc de fumigar entre els àcars o els cucs del raïm, es busca que la fauna autòctona faci la feina: Marietes i crisopes; són autèntics depredadors nats del pulgó i de la xinxa de la vinya. Abelles i borinots mantenen la riquesa floral de l’entorn.
Un sol ratpenat pot menjar-se centenars d’arnes del raïm en una sola nit, eliminant la plaga més destructiva del fruit sense utilitzar un sol gram de químics.
L’arna del raïm, és el gran maldecap dels viticultors: La papallona pon els ous al raïm, i les erugues perforen els grans per alimentar-se, el que obre la porta al fong de Botrytis, que pot destrossar tota la collita. En lloc de llençar insecticides que matarien també als insectes bons, l’agroecologia fa servir dues armes principals:
- La confusió sexual; una tècnica amb un gran èxit en la viticultura sostenible. Consisteix a penjar uns petits difusorss als ceps que alliberen de forma contínua una feromona sistèmica de la femella de l’arna.
Com funciona? La vinya queda inundada d’aquesta olor. El mascle, quan vol buscar una femella per aparellar-se, se sent completament confós per l’excés de senyals i és incapaç de trobar-la. Si no hi ha encontre, no hi ha aparellament, no hi ha ous i, per tant, no neixen les erugues destructives. ës un mètode 100% específic que no a cap altre ésser viu ni deixa residus al vi.
- Pel que fa als ratpenats i altres ocells; mentre la confusió sexual redueix els aparellaments, els ratpenats fan el control físic de la població restant. Com que les arnes tenen hàbits nocturns, els ocells diürns no les enxampen. Els ratpenats, en canvi, són el seu depredador perfecte. Per potenciar la seva presència, alguns viticultors col·loquen caixes niu de fusta orientades al sud/sud-est a uns 3-4 metres d’alçada, prop de punts d’aigua si és possible. Una colònia saludable de ratpenats actua com un escut de seguretat biològic permanent durant els mesos d’estiu.
Aquests són alguns dels aspectes que demostren que el vi de qualitat del futur depèn directament de l’equilibri de l’ecosistema. Si cuides la vinya, la vinya es cuida sola.
I que guanya el vi amb tot això?
Aquesta transformació cap a l’agroecologia es tradueix directament en la quantitat de l’ampolla: el concepte “Terroir”; un sòl viu, ple de bacteris i fongs simbiòtics, ajuda les arrels del cep a absorbir millor els minerals i els nutrients. Això fa que el raïm expressi molt millor la tipicitat del terreny.
Més enllà de la pròpia parcel·la, els viticultors estem recuperant els anomenats elements paisatgístics:
- Marges de pedra seca: Típics a moltes zones de Catalunya , serveixen de refugi per a rèptils i petits mamífers que controlen els rosegadors.
- Plantar ginebres, romaní o oliveres a les vores de la vinya trenca el monocultiu i crea corredors biològics per om la fauna es pot moure i protegir.
La biodiversitat, per tant, és la millor assegurança de la vida de la vinya davant del canvi climàtic; un ecosistema ric s’adapta molt millor a les sequeres i a les temperatures extremes.
Com afecten els llevats salvatges de la vinya a la fermentació del vi?
La mínima intervenció química permet que la natura treballi a favor nostre, tant a la vinya com en el celler.
Quan parlem de biodiversitat de la vinya, sovint pensem en el que es veu a simple vista; (ocells, plantes, insectes). Però la biodiversitat microscòpica és igual d’important i a la pell del raïm (en una capa cerosa anomenada pruïna) i a la mateixa vinya hi viuen milers de milions de microorganismes; fongs, bacteris i llevats.
Si una vinya és tractada amb fongs i pesticides químics sistemàtics, aquesta població microbiana es destrueix. En canvi, en una vinya biodiversa i ecològica, la població de llevats salvatges (o indígenes) és rica i variada.
Quan el raïm es premsa i el most arriba al dipòsit, comença la fermentació espontània. A diferència dels cellers industrials – que fan servir un sol tipus de llevat comercial seleccionat en un laboratori, normalment d’un clon de Saccharomyces cerevisiae, la fermentació és una cursa de relleus:
La fase inicial (Llevats no-Saccharomyces): Gèneres com Hanseniaspora, Càndida o Metshnikowia comencen la feina. No toleren gaire l’alcohol, però durant els primers dies aporten una quantitat enorme de precursors aromàtics complexos, glicerol (que dona cos al vi) i matisos únics.
La fase final (Saccharomyces indígenes). A mesura que el nivell d’alcohol puja, els llevats anteriors moren i entren en joc colònies locals de Saccharomyces, que agafen el relleu i acaben de transformar el sucre en alcohol.
El resultat en el vi, és el d’un vi fermentat amb llevats salvatges és imprescindible. Té més capes aromàtiques, més textura i reflecteix la identitat real d’aquell any i d’aquella parcel·la. És la màxima expressió de la tipicitat.